“He composat molt poques peces de música tan curtes com deu segons, i degut a l'ample de banda disponible, que és molt baix, em vaig veure obligat a considerar acuradament quin tipus de materials musicals produirien un resultat satisfactori sota aquestes condicions restringides. La simplicitat semblava una decisió sàvia, així que vaig decidir fer servir només un instrument, assegurant-me que la majoria de l'espectre estigués per sota de la freqüència de Nyquist, que és el límit del que es pot representar a una freqüència de mostreig específica, en aquest cas 3200 Hz. El baix elèctric semblava una bona opció, i tenint novament en compte la simplicitat, vaig triar una ruta principalment melòdica amb poca polifonia, per por de que es perdés en la falta d'ample de banda. Més enllà del marc harmònic, la peça conté a nivell auditiu una evident presència humana, un element que vaig pensar que estaria bé enviar cap a les estrelles.“